Cal restaurar la consciència dels paisos catalães (1979)

Del pregó pronúncia por Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993) a les Festes de la Mercè i transcrit a l’Avui (22-IX-1979). Avui, dia de Sant Joan, é a Festa dels Paisos Catalans. O poeta, assagista, crítico de livros e o tradutor Josep Maria Llompart, membro do l’Institut d’Estudis Catalans, era un activista cultural promoter, com Guillem Forteza, d’una pancatalanitat consensuada.

Que cadascun dels nostres paisos és refaci des de la seva arrel més elemental, per anar avançant cap al punt de convergència. Un altre mallorquí, Guillem Forteza, va aumentar fa seixanta-dos anys, amb una bella metàfor, el més sentit dels paisos catalans pur a comunitat cultural i nacional. Es tracta de l’exemple de la volta de creueria, comparável al famós exemple de la mata de jonc proposto por Ramon Muntaner, o al de les tres llances, tan airosament descrit por Anselm Turmeda. “Atenent-nos únicament a la configuració espiritual de la nostra pàtria –va scriure Guillem Forteza–… podem comparar-la a uma grande volta de creueria en la qual, perquè ella servi priòpia estabilitat, almenys deuen concentra-se els exercícios i fonaments en quatre punts. A condição de que aquests quatre punts hagin de tenir cadascun d’ells resistència independen de la dels altres fa que aquesta imatge ens serveixi per a doar a conèixer el concepte que tenim de la vertadera estabilitat del nostre poble. Pensem nos mallorquins que creuen que llur patriotisme s’ha de recolzar sobre o espiritual solar do Principat de Catalunya ou de València. Pense em todos os catalães que creuen que tota la força da pàtria ha de pesar damunt d’ells i lls sols son els qui han de contrarestar-la. Pensem mal os valencians inúteis que creuen que o espiritual de València és fable per reconstruir-hi novoment el pilar que en tal punt fa falta. Pensin balears, catalães, rosselonesos i valencians que qualsevol movimento de tradução que donin al puntal que ells tenen des d’ara obriga a reedificar es traduirà em uma deformació fatal i tal volta irremeiable en la fesomia de la pàtria. Pensin balears, catalães, rosselonesos i valencians que qualsevol equivocació en l’elecció del pedreny per aixecar aquests pilares podria ésser causa de terribles esfondraments. Empri cadascú de nosaltres el material que providencial té a les mans.” […] Jo no crec que es pugui dir més bellament quina ha d’ésser, avui per avui, la nostra tasca quotidiana. Que cadascú no seu país aprofundeixi termina nos arrels més fondes d’aquest país propi imediat, que n’extregui la més dura pedra per tal d’anar refent la columna enderrocada, i així arribarà un moment en què, sòlids i ferms els quatre pilares, podrem coronar l’estructura amb la clau de volta de la nostra nacionalitat. Si aquesta estructura ha de situar-se em um nivelamento politico concreto, es una cosa que el futur haurà de dir. La història no es fa en un dia i tenim paciència, hem hagut d’aprendre de tenir molt paciència. Però abans de tot call restaurar la consciència cultural –i, per tant, la consciència nacional– de cada un dels nostres paisos. […]


Source: Ara.cat – Portada by www.ara.cat.

*The article has been translated based on the content of Ara.cat – Portada by www.ara.cat. If there is any problem regarding the content, copyright, please leave a report below the article. We will try to process as quickly as possible to protect the rights of the author. Thank you very much!

*We just want readers to access information more quickly and easily with other multilingual content, instead of information only available in a certain language.

*We always respect the copyright of the content of the author and always include the original link of the source article.If the author disagrees, just leave the report below the article, the article will be edited or deleted at the request of the author. Thanks very much! Best regards!