El món del còmic reivindica dues dones pioneres, George Sand e Alice Guy

Barcelona“La primera vegada que vai sentir parlar de George Sand vai ser a la classe de francès a l’institut. Musset i que duia pantalons”, diu la francesa Kim Consigny (1991), dibuixant de Jorge Areia. Hija del siglo (Garbuix Books), uma biografia de la controvertida escriptora francesa en vinyetes amb guió de Séverine Vidal (i traducció al castellà de Montserrat Terrones). “Han hagut de passar uns quants anys, però ara George Sand forma part dels programes de literatura i d’història dels instituts”, afirma Consigny.

George Sand vai néixer em el si d’una família aristòcrata el 1804 amb el nom d’Aurora Dupin. Es va convertir em George Sand el 1832. Va ser amb aquest nou nom que va firmar novel·les, contes, relats, novel·les curtes, peces de teatre i nombrosos artigos. Tot sentido oblidar uma correspondência de més de 1.200 cartes amb els grans nomes de seus tempos: Musset, Flaubert, Balzac, Chateaubriand, Bakunin… els homes: va voler guanyar-se la vida escrivint, es va divorciar, es va posar pantalons per passejar amb la mateixa llibertat amb què ho feien els homes, va ser activista i es va involucrar en els moviments socials del seu temps. Va tenir una vida amorosa intensa i va aconseguir una cosa tan increïble com viure com volia sense renunciar pràcticament a res: va obtenir la custòdia dels seus fills, va transmetre el seu pseudònim als seus descendentes i va escriure una obra prolífica.

Una de les vinyetes del còmic de George Sand

No representa, però, les dones del seu temps. Ella era d’una família aristòcrata i, per tant, amb més recursos i llibertat. “No va deixar que res l’aturés i crec que aquesta és la gran lliçó que en podem extreure i per això continua send un model –reflexiona Consigny–. Hem d’intentar fer el que volem encara que sigui complicat o que no sigui el que s’espera de nosaltres”, diu Consigny, que va deixar a l’arquitectura per- dedicada-se al còmic ia la il·lustració.

Les dues autores del còmic dedicam um documento de Geroge Sand s’han a fontes que repassam todos os aspectos da vida, também a parte política sovint menystinguda. “En el seu temps era molt coneguda pel seu ativismo, però aquesta faceta seva sovint no s’ha tingut en compte després”, afirma Consigny. Em alguns aspectos de la seva vida poc clars, les dues autores han fet la seva pròpia interpretació, com la relació que va tenir amb Marie Dorval, que al còmic é la seva amant i no tan sols la seva amiga. Consigny diu que s’ha acabat enamorant de l’escriptora francesa i que li ha costat deixar-la marxar: “Vidal i jo li dèiem Juju”, explica la jove dibuixant, que ara treballa en una sèrie de còmics sobre la història de França. A ella li ha tocat il·lustrar el volum que comença amb la Comuna de Paris del 1871.

Alice Guy, uma cineasta pioneira a l’ombra

No és l’única biografia em còmic que ha arribat darrrerament a les llibreries. L’editorial Finestres ha publicat Alice Guyamb dibuix de Catel Muller i guió de José-Louis Bocquet (amb traducció al català de Marta Marfany). Fa temps que es publiquen biografias em formato cômico que chegou a um tipus de públic que segurament no les llegiria si fossin més canòniques. “Em costa imaginar algú de vint anys llegint una biografia convencional”, diu l’editora Montserrat Terrones. L’altra diferència é la mirada, els perfils dels que escriuen biografies canòniques i els que ho fan en format còmic. “Els primers tenen un perfil acadèmic, molts són professores universitaris i això es nota en el text; en canvi, els qui fan còmics són narradors, artistes”, detalla Terrones. Sovint també hi ha una diferència generacional.

Interior do còmic d'Alice Guy

“Alice Guy é uma pioneira de la qual el públic en general no sap res, se l’ha menystingut i es va haver de reivindicar ella mateixa”, diu Terrones. Guy va filmar la primera pel·lícula quan tan sols tenia 23 anys, el 1896, un any després that els germans Lumière fessin la primera projectcció amb el cinematògraf. Muller i Bocquet, els autores del còmic, ja desenterrat altres grans dones en anteriores obres com Olympe de Gouges, Kiki de Montparnasse e Joséphine Baker. No caso de Guy, tenha o legado de Francis Lacassin, que des qualquer seixanta vai iluminar o reconeixement do còmic amb el Club des Bandes Dessinées i també per difondre la cinematografia, sobretot la història dels pioners. Lacassin va conèixer Guy i va doar tot el material que en tenia a Bocquet. Al llarg de 300 pàgines, el còmic recorre la vida d’aquesta extraordinária cineasta, que el 1901 se’n va anar als Estats Units, va crear la seva pròpia empresa i va construir els seus estudis des d’on va dirigir centenars de pel ·lículas. Durant un temps, fin i tot, les seves pel·lícules s’atribuïen a homes. Guy, el 5 de gener del 1954, va escriure una carta a Louis Gaumont. “Crec que els Lumière amb Regata El Regador diretores són els primers. Jo només reclamo el títol de primera directora”.


Source: Ara.cat – Portada by www.ara.cat.

*The article has been translated based on the content of Ara.cat – Portada by www.ara.cat. If there is any problem regarding the content, copyright, please leave a report below the article. We will try to process as quickly as possible to protect the rights of the author. Thank you very much!

*We just want readers to access information more quickly and easily with other multilingual content, instead of information only available in a certain language.

*We always respect the copyright of the content of the author and always include the original link of the source article.If the author disagrees, just leave the report below the article, the article will be edited or deleted at the request of the author. Thanks very much! Best regards!